AG141004001335

Els 13 punts de la sort

Senyors hem tornat a guanyar fora de casa… Sí! Sí! Flipa la papaya! (esbatussador dixit) L’equip ja ha sumat el doble de victòries que la temporada anterior fora de casa, i només hem jugat 8 jornades, tot un èxit! A dia d’avui ja sumem 13 punts i ens enfilem fins a la setena posició, empatats amb l’Huracán i el Badalona, qui ens ho anava a dir a nosaltres que després d’aquest estiu boig arribaríem a aquestes alçades amb aquests més que dignes resultats, a 3 punts del liderat i força lluny de la zona de descens.

Però si ara comencem a jugar a matemàtiques-ficció podríem dir, que si tot segueix amb aquestes dinàmiques, al final de temporada sumaríem gairebé 62 punts, cosa que ens hagués dut a jugar promoció d’ascens en només un dels quatre grups de la temporada anterior, per tant vol dir que haurem de millorar registres si volem estar amb els de més amunt. Però si tot segueix així, també podríem garantir la salvació de la categoria a quinze jornades del final, és a dir, a la jornada 23, cap de setmana del 15 de febrer contra el Badalona al Narcís Sala. Per tant, un final de temporada molt plàcid on qualsevol bafarada d’il·lusió seria benvinguda…

Però això és tot ficció, i el futbol s’ha d’anar jornada a jornada, i sembla que això Piti i l’equip ho tenen molt clar, ara només falta sumar una tercera victòria seguida contra el Lleida a casa, on fins i tot ens podríem col·locar líders… Us ho imagineu?… ooohh!! Ja estic bavejant… Però no perdem el nord, som el Sant Andreu, i hem vingut al món a “pitir”, vull dir a patir…

I per anar acabant, i només com a tall d’anècdota, ja portem 8 gols en lliga, i només 4 golejadors, cadascú d’ells en porta 2: Nuha, Bruno, Puerto i Calderón… Quin serà l’afortunat que ens farà cridar un gol contra els de la terra ferma?

AG141004001343

LA NORMA ANDREUENCA

La norma andreuenca no és guanyar a casa i empatar a fora. Ni tan sols guanyar a casa. Ni guanyar-li sempre als de l’Europa. Ni perseguir durant tot el partit als rivals de caràcter xulesc, com ens va regalar l’any passat el València Mestalla. La norma andreuenca crec que és la de patir. Patir quan perds i el rival perd temps. Patir quan guanyes ajustat perquè el temps passar massa lent. Patir quan guanyes tranquil per si fan fora o se’ns lesiona algun jugador. I així partit a partit, patir i patir.

Avui és que tampoc ens han deixat gaudir gaire, teníem el marcador a favor i per moments, durant gairebé tots els moments del últims 20 minuts, semblava que volien que ens en fessin 1. No sé si per cansament o perquè era la consigna o perquè no en sabem més.

Però saber sí que en saben, cada partit veig més qualitat al camp, més content amb els fitxatges, i m’encanta com es van creant alguns automatismes i com es generen algunes jugades , d’aquelles que agraden al públic i estic segur que també a l’entrenador. Però també em sap greu veure qua cada partit algú no connecta del tot, si no és un qui no corre és un altre qui no pressiona. Crec que cal aconseguir un onze titular, que ells s’ho creguin, i que tots donin el 100%, perquè la competència pica fort, mireu com ha sortit avui en Jílmar,  o que Azparren segueixi sent una garantia, o Xavi Giménez que  ha aprofitat els pocs minuts, i Bruno reivindicant-se. Per tant, la base hi és, i confio en una segona volta molt interessant, i en aquell moment, quan les coses vagin bé, faré la crònica de que ara no cal abaixar la guàrdia, perquè no puc evitar patir.

AG141004001296

UE Sant Andreu 1 – Valencia Mestalla CF 0

1puntmorales_1415Morales: atent. Avui hem pogut veure de nou un Morales amb aturades vitals, algunes de senzilletes i altres d’autèntic porteràs. En destacaré algunes: un puny vital que ha tret en el minut 5 de la segona, una parada de porter d’handbol en el 21 i una mà molt important en el 33. Totes elles aturades en una segona meitat on el setge valencianista a la porteria de Morales ha estat més intens i perillós.

joseantoniollamas_1415Llamas: profund. Avui hem vist un Llamas que ha arribat moltíssim a la línia de fons, ha centrat moltíssimes pilotes, s’ha desdoblat molt bé amb el seu company de banda, i ha ajudat molt a l’equip a construir en atac.

jilmar_1415Jilmar: bentornat. Estem molt contents del retorn de Jilmar a l’equip, tornar-lo a veure de curt damunt la gespa del Narcís Sala ens ha fet especial il·lusió, i al seu tècnic Piti Belmonte, també, ja que ha expressat públicament l’alegria que sent de tornar a poder comptar amb Jilmar, del que s’ha desfet amb elogis dient que és un nano extraordinari tan a dins com a fora del camp, i que escolta sempre tots els consells disposat a aprendre i créixer en el món del futbol. Nosaltres avui l’hem pogut veure amb les qualitats que ja en temporades anteriors en destacàvem: segur, intel·ligent en el joc i valent.

juanmaviale_1415Manu Viale: tossut. En el minut 17 de la primera meitat Manu ha rebut una forta patacada, i tot i que en alguns moments semblava fins i tot anar una mica coix, ha volgut aguantar tota la primera meitat damunt del terreny de joc, i és que ja se sap, els centrals són tios molt forts, i en aquest cas una mica tossuts, ja que finalment, ha hagut de ser substituït a la mitja part.

lucasviale_1415Lucas Viale: bicentenari. El motiu de l’adjectiu d’avui per Lucas és ben senzill, celebrava el seu encontre número 200 a la categoria de bronze del futbol estatal. En l’encontre d’avui hem pogut veure també com era la primera vegada en la temporada que els dos germans compartien titularitat en l’eix de la defensa.

tonalcover_1415Ton Alcover: motor. Ton és un jugador que es caracteritza per ser un autèntic corcó al mig del camp, sempre pressionant, intentant fer la vida més fàcil als seus companys d’equip, perillós en pilota aturada, valent i intens. Sens dubte el mig del camp sense ell ni Ibon no funcionaria de la mateixa manera que ho fa ara.

ibongutierrez_1415Ibon Gutiérrez: creatiu. Avui hem vist a un Ibon que ha pogut lluir més en l’apartat creatiu, fent passades de cullera deixant als davanters sols, canvis de joc i detalls de qualitat al mig del camp.

3puntsjuaquincalderon_1415Joaquín Calderón: virtuós. Calderón és d’aquells jugadors que és impossible que no et destaqui. Quan té la pilota als peus saps que alguna cosa passarà, partit que passa, partit que ens convens encara més que és un dels fitxatges més importants de l’any.

2punts1415_brunoviniciusBruno Vinicius: reivindicatiu. Avui hem vist de Bruno el que ja en partits anteriors se li demanava des de la graderia, que pressionés la sortida de pilota rival, que demostrés una mica de caràcter i que fes gala de la velocitat que se li pressuposava. I sí, avui definitivament ha demostrat que és un jugador molt ràpid i s’ha estrenat com a golejador quadribarrat, en una jugada de Nuha que, molt escurat a la banda, ha enviat al pal i en el rebot a la frontal, Bruno ha marcat el gol de la victòria quadribarrada d’avui.

xavipuerto_1415Xavi Puerto: puntal. Puerto s’està convertint sens cap mena de dubte en un del puntal fonamentals de l’equip, un dels pilars vertebradors i sens dubte un dels jugadors a destacar en gairebé tots els partits. Avui ha tornat a estar perillós però el pal en la primera meitat i el porter rival en la segona, han evitat que ampliés la diferència en el marcador.

nuha_1415Nuha: vigilat. Nuha avui, ha estat més vigilat per la defensa rival que en d’altres ocasions, aquest fet ha ocasionat que les ocasions de gol o de perill en l’àrea rival hagin estat comptades: una en la jugada del gol on ha enviat la pilota al pal i l’altre en un remat de cap que ha marxat per damunt del travesser.

azparren_1415Azparren (45′ Manu Viale): sòlid. Tot i les bones actuacions de setmanes anteriors, avui Azparren ha començat el partit des de la banqueta, ha hagut d’entrar per substituir a Manu tocat i ha disputat una segona meitat on s’ha mostrat força sòlid davant dels atacs visitants.

xavijimenez_1415Xavi Jiménez (69′ Xavi Puerto): oxigen. Tal i com ens ha confirmat Piti Belmonte, avui el sol i la calor feien que els jugadors estiguessin molt més ofegats. Per tant, un jugador de refresc en la zona atacant ha fet que els seus companys aguantessin els darrers minuts de l’encontre amb una mica més d’oxigen.

ivanguzman_1415 Iván Guzmán (77′ Bruno Vinicius): defensiu. Avui hem vist a un Guzmán més actiu en tasques defensives, per tal d’intentar frenar les constants embranzides de l’equip valencià en els darrers minuts de l’encontre en els que l’equip s’ha vist molt més aculat i exigit en defensa.

RÀNQUING FLAMA I GINESTA D’OR

  1. Joaquín Calderón: 10 punts
  2. Xavi Puerto: 5 punts
  3. Morales: 5 punts
  4. Azparren: 4 punts
  5. Nuha Marong: 3 punts
  6. Ton Alcover: 3 punts
  7. Llamas: 2 punts
  8. Bruno Vinicius: 2 punts
  9. Ibon Gutiérrez: 1 punt
  10. Iván Guzmán: 1 punt
AG140921001219

Atropellats a Alacant

Sisena jornada de Lliga i aquest és el primer partit de la temporada que no he pogut veure en directe, i els meus ulls han estat avui una vegada més els companys de Ràdio Trinitat Vella. Si voleu que us digui la veritat no enfrontava l’encontre amb gaires expectatives, dir que l’Hércules és un dels rivals més complicats i difícils de la categoria és quedar-se ben curt. Sens dubte, i crec que avui ha quedat prou clar, està a un altre nivell, juga una altra lliga; una lliga que no ens enganyem, potser no és la nostra. Perquè sí, tots tenim dret a il·lusionar-nos, i sí, tots podem voler estar allà dalt; però a diferència de l’Hércules, nosaltres no som un equip que ha de pujar sí o si, que es veu obligat a estar allà dalt i aconseguir un dels preuats quatre llocs per jugar la promoció, i ells al igual que ho pot ser el Nàstic, el Reus o el Lleida hi han de ser, per un tema de pressupostos, de ciutats al darrera, Ajuntaments i d’història recent.

Un cop explicat això, les dues primeres setmanes varen ser un autèntic somni, no ens enganyarem els andreuencs som uns éssers particulars, d’aquests que enseguida fem volar coloms (potser aquesta propietat ens ve donada pel nom del nostre poble), i molts varem creure que aquesta podia ser una gran temporada. Però les tres jornades consecutives de desfetes contra el Badalona i l’Hércules com a visitants, i amb l’Atlético Baleares com a locals, ens han tornar a fer tocar de peus a terra, i ser conscients de la realitat del nostre club ara per ara, que de moment l’objectiu principal i bàsic continua sent  mantenir la categoria.

Per una altra banda, respecte el partit en qüestió, us puc explicar que de nou he tingut la sensació que les primeres meitats no acabem d’estar fins; i avui amb un estadi imponent i les dimensions enormes del terreny de joc ens hem sentit més fora de lloc i més sobrepassats que una altra cosa. Hem perdut merescudament, han estat molt millors i ens han atropellat. Defensivament, no acabem de funcionar del tot, els rivals arriben amb massa facilitat a la porteria de Morales, i no sempre podrà ser el salvador i Sant d’aquest equip, que no ens oblidem que és humà i també pot fallar, i no podem dependre tant de la seva efectivitat sota pals.

La segona meitat hem despertat una miqueta, els canvis han estat molt matiners, i Piti ha fet entrar en el primer minut de la represa a Vinicius i Ton damunt del terreny de joc que han substituït a Puerto i Arroz, per tal d’aportar més ofensivitat i espurna a l’equip. Hem apretat però ha estat tard, i tampoc hem aconseguit la recompensa esperada. Una de les pitjors notícies de l’encontre, a part de la desfeta, ha estat que Llamas ha hagut d’abandonar el terreny de joc lesionat. I no us negaré que em preocupa excessivament el tema dels laterals lesionats, suposo que Rubén Canelada i Xapi em tenien molt mal acostumada, ja que no van patir ni una lesió en les temporades que van estar amb nosaltres, fet que va fer que per les bandes, a nivell defensiu no patíssim mai en aquest sentit. Amb un Jilmar que no acabem de recuperar, l’expulsió de l’altre dia d’Arroz i avui la lesió de Llamas, començo a creure que les posicions dels laterals seran un dels aspectes que haurem d’anar millorant durant la temporada.

Un cop explicat tot plegat, penso que el que em de fer és fer del Narcís Sala un fortí, fer-nos tan forts a casa com ens sigui possible i intentar rascar el que es pugui fora. Si a casa mostres solidesa i efectivitat, aconseguir algun punt a fora serà més senzill i la salvació serà una cosa que vindrà donada. Esperem el partit contra el Valencia Mestalla i esperem que els seus jugadors no facin les mateixes tonteries que la temporada passada, que no sé si recordareu però ens van vacil·lar quan van aconseguir guanyar-nos en el darrer minut i van provocar a la parròquia quadribarrada. Esperem poder tenir un partit tranquil i així aconseguir que els tres punts es quedin a casa.