OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Primer entrenament de la temporada 2014-15

OLYMPUS DIGITAL CAMERAAvui el primer equip de la Unió Esportiva Sant Andreu ha començat els entrenaments amb un total de 20 jugadors. Nou de la temporada anterior (Morales, Manu, Carroza, Ton Alcover, Guzman, Víctor, Xavi Jiménez, Azparren i Jilmar), ja que Ibon s’incorporarà demà als entrenaments. Cinc procedents del juvenil quadribarrat que podran fer part de la pre-temporada amb l’equip: Marc Priego, Javi Méndez, Joel Armengol, Sergio Velarde i Oriol Fernández. Tres fitxatges ja confirmats i signats: Adrià Borreda (Gavà), José Antonio Llamas (Osca) i Xavi Puerto (Espanyol B). I tres jugadors més que estan a proba aquests dies; dos brasilers procedents del Gavà:  Arthur Bölkhe i Felipe Sá, aquest darrer del juvenil B, i Francisco Leal, procedent del futbol base del Sevilla des dels 9 anys.

L’entrenament ha començar a dos quarts de deu del matí amb una rotllana on tots els jugadors s’han anat presentant, per continuar amb una sèrie de rutines i exercicis que ens han deixat veure una mica les noves relacions entre els jugadors que arriben i els que ja hi eren, conèixer noves cares i que els jugadors comencin a agafar la forma i la disciplina d’entrenament de manera progressiva. A més, hem pogut veure al nou preparador físic: Miquel Bautista; i sembla que ha tornat a aterrar al club l’utiller Juan Carlos “Gori” i esperem que per quedar-se definitivament.

AG140122001295

Desconfiances

Afortunadament, Flama i Ginesta està composada per cinc persones, tots nosaltres molt diferents, i tots amb diferents maneres de veure la realitat del club que ens estimem. Perquè si alguna cosa no poso en dubte de tots i cadascun de nosaltres és que ens estimem aquest club, però que no veiem les coses que estan passant últimament de la mateixa manera. Si ahir un dels meus companys feia un article parlant d’expectatives i es mostrava expectant i fins i tot confiat en aquesta nova etapa que el club comença, jo em mostro molt més reticent i desconfiada.

La meva desconfiança ve per molts motius, i en aquest article m’agradaria anar-vos-els exposant de la manera més endreçada que em deixen ara per ara els meus sentiments i l’allau d’informació rebuda aquests dies.

1. Un dels principals motius que generen aquesta desconfiança és primer de tot la manera d’aterrar al club per part de Dinorah i la seva gent. Canvis de claus, e-mails, manca d’informació ni d’avís previ. Qui ve? Perquè? Assabentar-se de tot abans que es faci ni un sol comunicat oficial és una cagada de comunicació per part dels qui arriben però també dels qui marxen. En aquest cas personalitzant, els qui marxen amb el senyor Manuel Camino que crec que ens coneixia sobradament i que no li costava gens parlar amb nosaltres abans de fer-ho amb mitjans com TV3 que mai s’han preocupat una merda del nostre club.

2. L’acomiadament de Martí Cifuentes. Aquest és sens dubte un dels núvols més grisos que els nous propietaris del club hauran d’encarregar-se ‘esvair. Tot és sens dubte surrealista. Martí abandona el Rubí a mitja temporada i a corre-cuita perquè aquí necessitàvem sí o sí un entrenador que ens salvés del desastre en majúscules que havia fet en el nostre club Patxi Salinas. Una destitució que arriba, segons el meu parer, tard, amb el mercat d’hivern tancat i amb alguns jugadors que marxen durant aquest mercat quan no sabem si Martí tenia previst comptar amb ells. Doncs bé, Martí arriba aquí amb la intenció de salvar a l’equip i si ho fa prou bé i les dues parts es posen d’acord, continuar aquesta temporada que estem a punt d’engegar (2014-15). El 21 de Maig el club anuncia que el nostre entrenador continuarà sent en Martí, com bona part de la parroquia andreuenca desitjava. El noi comença a confeccionar la plantilla, comença el degoteig de renovacions, acabant amb la darrera anunciada pel club, el 19 de juny de Mozó. No es fan públics els fitxatges, però sí, el calendari de pre-temporada previst. Tot ens fa pensar que l’anunci de fitxatges es farà tot a la vegada. Però de cop i volta, Camino es ven el club, apareix Dinorah i al dia següent en la mateixa notícia s’anuncia que es trenca el contracte amb Martí i que aterra de nou al club Piti. Sincerament jo no sé, si la nova directiva no comptava amb Cifuentes, potser buscaven un entrenador més experimentat en la categoria, o potser  Martí no estava disposat a acceptar les condicions de Dinorah respecte a la incorporació sí o sí d’algun dels seus representats. Ves a saber, jo no sé més que vosaltres, i crec que molts coincidireu amb mi i amb la meva incomprensió. Però tot plegat ve perquè no em crec que el club s’hagi venut en quinze dies, i que Camino no pogués haver decidit vendre-ho abans o no fer tota aquesta pantomima de renovar un entrenador amb el qual la nova directiva no comptarà. O si no hauria d’haver comptat que una de les clàusules de traspàs hauria d’haver estat que aquesta temporada no es toqués res del que ja s’havia planificat amb Cifuentes: tant renovacions, com possibles arribades. Però no, carreguem-nos-ho tot a quatre dies de començar.

3. Comencen a aparèixer jugadors com David López i Roger Martínez que teòricament estaven aparaulats amb Martí per tal de començar la temporada defensant la nostra samarreta que a dia 15 de juliol es troben amb una mà davant i una darrere sense equip perquè teòricament havien d’aterrar al nostre club. I hem de llegir tweets del tipus:

Jo ho sento molt, però aquests jugadors tenen tota la raó del món per estar emprenyats, les coses no es fan així.

4. I tota la història de la fundació què? Una mentida de Camino? Som conscients que dubto molt que es dugués a terme, i que els pares i mares del futbol base, del que tant i tant ens n’omplim la boca, si la temporada passada ja van acabar emprenyats com a mones, aquest any estan a punt de començar la temporada plens d’incerteses? Us heu plantejat que si tinguéssiu un fill que vol jugar al Sant Andreu, probablement amb tot el merder que tenim montat ni us atrevirieu a inscriure’l? Senyors, que en la reunió que es va fer a l’Ajuntament per tal de presentar les obres de millora del nostre estadi el 27 de Maig, el Senyor Camino es va presentar davant del regidor, arquitecte i parròquia andreuenca dient que el president de la Fundació seria el Doctor Solsona i que es volia fer una entitat per preservar i protegir el futbol base, una espècie d’entitat social. I tot allò què? A hores d’ara crec que és prou evident que el futbol base també està a mans ara de Dinorah, i no sabem pas què en pensen fer. Per no parlar de la idea del bàsquet, uns altres que sembla que s’han quedat més penjats que ningú… El seu últim twitter anuncia que estan temporalment sense e-mail i que l’únic contacte pot ser via telefònica.

5. I el jugadors ja renovats? Jo són els primers amb els que he pensat. De debò estan renovats? Piti compta amb ells? Perquè al final, els que no han vingut no els coneixem, no sabem el que podrien haver aportat a l’equip, però els que s’han quedat sí, ho han fet en un moment complicat i ho han fet perquè d’una manera o altre s’han sentit bé a casa nostra, i potser tenien alguna altra oferta, i no ens enganyem si s’ha fet fora a Martí i s’està quedant així de malament amb certs jugadors que havien de venir, què us fa pensar que no els hi tremolarà els pols a l’hora de desentendre’s d’ells? Jo vull pensar que es quedaran, perquè si no crec que els nous mandataris ho tindran molt però  que molt complicat per guanyar-se a la gent, i com deia un dels membres de FiG si les coses les fan malament poden haver comprat una capsa de sabates buida. I si alguna cosa fa del Sant Andreu el que és, és la seva gent, sense la gent no hi ha UE Sant Andreu, no hi ha res.

I què voleu que us digui? Què això és una porqueria. Que sí, que l’única via per la no desaparició del club era la seva venta, i fins aquí ho puc entendre. Però les coses, primer es fan abans, i segon no es fan d’aquesta manera. I hi ha gent que pensa: “S’està embrutant la imatge del club”, i jo em dic: “Quin coi d’imatge?” Si en aquest club les coses s’han fet malament sempre, dirigent rere dirigent, Gaspar, Camino i ara Dinorah (que tampoc ha aterrat amb gaire bon peu). Una altra cosa és que molts dels aficionats del Sant Andreu ens agradaria que el nostre club tingués una imatge seriosa i professional que ben poques vegades hem donat. I em reitero que poques de les coses que s’han fet bé en aquest club són gràcies probablement a empleats del club, als que mes rere mes se’ls hi ha pagat tard, malament i que han sortit perdent, i alguns directius (pocs) que han treballat i s’estan deixant les banyes i la vida social per dedicar hores i hores de manera altruista al nostre club per tal d’intentar que les coses es facin una mica millor. I no cal que digui els noms d’aquestes persones, perquè crec que ja els sabeu i que l’únic que es pot fer és donar-los les gràcies.

AG140511001591

Expectatives

Ja fa una setmana que va esclatar la bomba al Narcís Sala, i durant tota aquesta setmana he escoltat i llegit tot tipus teories apocalíptiques sobre l’allunatge de Dinorah al club quadribarrat… I la millor manera de fer passar la por és intentar estar informat. I això és el que ha intentat Flama i Ginesta, i de fet hem parlat amb gairebé tots els personatges de l’auca, i malgrat hi ha algunes contradiccions en les diferents versions, podem treure les nostres pròpies conclusions.

Malgrat que el passat és important, preferim passar pàgina, no remenar més la merda i fer pilotada endavant. A dia d’avui Dinorah, l’ex-dona de Dani Alves, és la màxima accionista del club, però això no vol dir que sigui la presidenta del Sant Andreu, ja que parlant amb gent del seu equip ens han informat que probablement volen col·locar una figura de president que segueixi el dia a dia del club, un president de perfil gestor… A més Dinorah és brasilera, però això no vol dir que la gent que la rodeja sigui brasilera, i de fet els que hem conegut nosaltres no ho són, i ens parlen i whatsappegen en català. Per tant tot aquest corrent de por que diu que el Sant Andreu es convertirà en SambAndreu queda segons el nostre punt de vista força descartat. De fet varem preguntar pel rumor “Arribaran 18 brasilers al Narcís Sala” i ens el varen descartar, de fet, no ens varen descartar que potser arribin un, dos o tres a l’equip, però sempre que siguin per sumar i l’entitat s’ho pugui permetre. Més enllà d’això, els noms que sonen més a dia d’avui per aterrar al nostre Sant Andreu són ben catalans i coneixedors de la categoria.

AG140511001591També hem sabut que el primer equip liderat per Piti Belmonte, el qual varem saludar i advertir del possible mal ambient arrel de la seva arribada i sortida de Martí del club, començarà a entrenar el proper dijous 17 de juliol a partir de les 9:30 del matí. I que divendres 18 farà doble sessió de matí (9:30) i tarda (18:30). I per tant, si l’equip començarà a entrenar dijous, això vol dir que en aquests propers tres dies començarem a conèixer els primers fitxatges d’aquesta nova temporada… A més a més, tot el calendari d’amistosos presentats pel club abans de la fugida de Camino es mantindrà.

Dissabte 26 de juliol: Prat – Sant Andreu (20:00)
Diumenge 27 de juliol: Sant Andreu – Gavà (19:30)
Dimecres 30 de juliol: Sant Andreu – Santfeliuenc (20:00)
Dissabte 2 d’agost: Sabadell – Sant Andreu (19:00)
Dimarts 5 d’agost: Sant Andreu – Europa i Sant Andreu – Sants (18:30)
Dissabte 9 d’agost: Semifinals Històrics (en cas de classificació)
Diumenge 10 d’agost: Final Històrics (en cas de classificació) o bé Copa Catalunya
Dijous 14 d’agost: Vilafranca – Sant Andreu (20:00)
Dissabte 16 d’agost: Copa Catalunya

Hem de confessar que tots aquests canvis en han generat malestar a tots, pors e incerteses al desconegut… Però un cop xerres més de mitja hora, intentes fer un exercici d’empatia, i veus que ningú ve a robar-te el teu Sant Andreu, comences a adonar-te que potser entre tots fem un gra massa. També és veritat que hi ha coses que han fet que no ens han agradat, com la marxa de Martí, però de fet, hi ha tantes coses en la història del Sant Andreu que no ens ha agradat com les han manegat els seus antics dirigents, que ara tampoc ens dedicarem a trencar el carnet per un simple mal aterratge. Estarem atents per tal de criticar tot el que s’hagi de criticar, i ens posarem en contacte amb ells per ajudar, com sempre hem fet, a la gent que mana. No ens hem de tornar bojos, ni tot el que marxa era tant bo, ni tot el que arriba és tant dolent. Siguem crítics, estiguem atents als seus errors, però siguem conseqüents, però per sobre de tot siguem Andreuencs.

Ens ha tocat viure temps de canvis, i aprofitem-los per millorar, per fer un salt endavant. Tenim les expectatives altes, de fet cada any les tenim. Donem a Piti un temps de marge, que l’últim cop amb ell tampoc ens va anar tant malament, i sobretot donem una mica de temps a l’equip de treball que aterra al club i amb prou feina sap on trobar totes les coses que en principi han comprat… De fet, han comprat un pis nou, han canviat les claus, i ara toca fer les reformes, pintar i moblar… i qui sap, potser dins d’uns mesos, el pis ha quedat molt més maco de tal i com el teniem… amb aquell paper pintat tant horrorós que es portava en els anys 70…

I ja per anar acabant el nostre crit a la calma, ara toca que aquesta nova gent que ha arribat es presenti, es deixí veure, i que l’afició del Sant Andreu els deixí de veure com a marcians…

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Incredulitats

Si ahir en Gerard feia un article anomenat Incerteses, jo avui hem proposo a fer un article anomenat Incredulitats. Per què és sens cap mena de dubte en l’estat que estic des que va començar aquest maremàgnum d’esdeveniments surrealistes a dins i al voltant del Sant Andreu.

Encara no em crec la venta del club, i de fet no me la crec per lo malament que s’ha fet, i per totes aquelles promeses de plans quinquennals i maneres de fer que se’ns havia promès i no s’han complert. Que tota la bomba de la venta es destapi pel malestar de treballadors del club que es troben les portes tancades, les claus noves, i les eines de treball inutilitzades, fa que digui molt poc tant de la presidenta que entra, però sobretot del president que surt. I què voleu que us digui, jo amb en Manuel m’hi portava relativament bé, discutíem de futbol i del club per telèfon o per watshapp en molts trams d’aquestes últimes temporades. I em sento un pèl estafat, crec que les coses sempre es poden fer millor, i no costa gens convocar als treballadors, als accionistes, i a la parròquia andreuenca per anunciar això de cara a cara, encara que estiguem a principis de juliol… Som un club massa petit, per fer les coses així, ens coneixem tots i ens creuem pel carrer o la botiga de pollastres a l’ast. Encara no em crec que la sortida de Camino estigui sent tant en fals. Amb tota una sèrie de decisions de la nova directiva que el deixen amb el cul enlaire…

Com queda el Sant Andreu davant de tots aquells jugadors emparaulats per Martí Cifuentes que dilluns 14 tenien  previst començar la pre-temporada? Amb quina cara es queden els jugadors renovats per la propera temporada que fins ahir no sabien res del canvi de tècnic? Com queden els aficionats que a dia d’avui no saben res de la campanya de captació de socis, ni dels preus dels abonaments? Com quedem com entintat després d’aquest espectacle dantesc que hem donat en aquests dos últims dies en mitjans de comunicació de mig món? Com queda la figura de Martí Cifuentes, l’entrador que ens va salvar del pou de tercera i ara li donem porta sense gairebé cap opció de que trobi equip per aquesta propera temporada?

Miro el club a dia d’avui i em genera vergonya! Jo acostumo a anar amb el cap ben alt dient que soc del Sant Andreu. I avui em costa reconèixer el meu club després de totes aquestes decisions.

I la guinda del pastel va ser quan en mig d’un sopar amb tots els components de Flama i Ginesta ens sona el twitter i veiem que Piti Belmonte és el nou entrenador de la UE Sant Andreu. La meva cara d’incredulitat va ser trending topic durant el sopar… I encara crec que la porto. Piti? En serio? Piti Belmonte? El nostre ex-entrenador que va marxar del club per greus discordances amb Camino i que ens va “espoliar” mitja plantilla per endur-se-la al Badalona? Piti Belmonte? Aquell entrenador que va guanyar la Copa Federació? …

Incredulitat absoluta i un punt de contradicció per dins meu. Jo sempre m’he declarat Pitista, penso que Piti és un gran entrenador, que amb 4 canyes t’arma un equip solvent i amb possibilitats de lluita per les places capdavanteres de la categoria. Però alhora no vull a Piti en el meu Sant Andreu actual… Em sap greu, però jo aquest any estava entregat a Martí Cifuentes, em creia el seu projecte, em creia la seva manera de treballar, i m’il·lusionava veure com confeccionava la nova plantilla. Tenia ganes de veure una temporada sencera d’un equip de Martí. Tinc la sensació de que aquest entrenador arribarà molt amunt i el volia gaudir de forma egoista en el meu equip…

I una de les pitjors sensacions de totes les que vaig tindre ahir va ser veure com Piti signava ahir mateix, amb el mort encara calent. Una de les coses que més critico dels entrenadors ( i de tots els profesionals de qualsevol àmbit) és que semblin voltors carronyaires… Crec que deixar passar unes hores no feia mal a ningú i millorava força la imatge de tots plegats. Ja ho parlarem Piti, però aquesta reentré al Narcís Sala no crec que et sigui tant fàcil com la primera. I espero que tot vagi bé i no tinguis d’escoltar càntics de la graderia reclamant “Martiiií Cifueeeentes larararalalala…”. Cosa que tampoc descarto que passi en la pròpia presentació de l’equip si faig cas a una bona quantitat de tweets que llegia ahir a la nit.

I només per acabar… Faré tres cops amb les meves sabates vermelles, diré les paraules màgiques… i espero que demà em desperti i res d’això hagi passat…

campusmoro

Campus Morales 13: Les coses ben fetes entre la tempesta

campusmoroDimecres al matí, abans que esclatés la bomba de la venta del club i abans també de conèixer la decisió de destituir el nostre entrenador a quatre dies de començar la pre-temporada, una part dels membres de Flama i Ginesta ens vam voler acostar al Campus que el nostre porter ha organitzat durant dues setmanes. I només sortir li vaig dir al Roger que volia fer un article parlant del Campus perquè em semblava fantàstica la feina que s’hi estava fent i que em semblava just dir-ho en el nostre modest mitjà. Després va passar tot el que ha passat i pensava que l’article estava una mica fora de lloc, però al final he pensat: “Si no parlem de les coses que es fan bé, de les coses bones que tenim, només ens queda lamentar-nos, i no em dóna la gana.”

Així que m’he posat davant de l’ordenador per explicar-vos que en el Campus de Morales, que compta amb una vintena de joves porters, un d’ells, un dels nostres petits amics i companys de graderia, el que es  fa amb els nanos és una feina brillant: els motiva per continuar ocupant una de les posicions dins del terreny de joc més complicades, els fa estimar el fet que siguin porters, treballa amb ells tècnicament, els fa perdre la por a llençar-se, els ensenya com han de caure per no fer-se mal. Però més enllà de tot això, els tracta amb un respecte, una estima i un carinyo terribles. Fa que tots els nens se sentin especials i únics, per no dir que veuen en ell al seu ídol, en Morales, el porter que voldrien ser de grans. Sé de molt bona tinta que els nens estan encantats, que estan millorant moltíssim en molts aspectes, i que els pares (que sovint són els més complicats d’acontentar) estan fascinats amb el tracte rebut per part de Morales, i de la resta de l’equip, entre els que destaca un Carroza igual d’entregat, de carinyós i d’atent. Es treballa també amb vídeos i gravacions de les pròpies estirades de cadascun dels nens perquè vegin les seves errades i corregeixin els seus errors, tal com si es tractés d’un entrenament professional.

2014-07-09 12.55.06I tot plegat ho estan fent al nostre estadi, sota el nostre escut, i què voleu que us digui, jo quan em vaig assabentar de la venta del club amb un dels que primer vaig pensar va ser amb Morales. Primer vaig pensar que si seguia en Martí, podíem estar tranquils, que els renovats es quedarien, però veient que el seu cap també l’han tallat, penso que com em toquin Morales, o jugadors com Carro, aquí sí que em sentiran. Que algú amb la seva implicació, amb la seva qualitat, amb el que ens ha donat al club, que ha estat a les dures i a les madures, que és capaç de dedicar les hores que hi dedica a nens que volen ser porters, algú que estima i respecta tant la seva feina, algú que estima el nostre club, no poden agafar i fer veure que és un més. Perquè no ho és, i perquè si hi ha algú en aquest club que representa els valors que volem que tingui el nostre equip, valors en els que creiem, aquest és Morales.

I crec que parlo en nom de tots quan et dono les gràcies per haver organitzat un campus com el que has organitzat, per haver despertat tanta il·lusió en tots aquests mini-porteritos, que avui més que mai es senten orgullosos de ser porters gràcies a tu.

Camino

Incerteses

Vagi per endavant que aquest moment, des de la conversió en SAD era possible, tots sabiem que acabaria arribant. Però no per esperat, deixa de generar més o menys incertesa. I menys, tal com s’estan produint els esdeveniments. La conversió en SAD era per seguir amb Gaspar, que ja coneixiem i la venda de Gaspar a Camino … doncs …. va ser com d’estar per casa.

A l’ “amig” Joan ja el coneixem, “ni aquello ni lo otro mas bien todo lo contrario”. Camino, que rapidament el vem coneixer (a banda venia amb l’etiqueta d’home Gaspar), ha gestionat el club com aquell que gestiona una familia encertes, fracasos, decissions correctes (tema social, rejoveniment de la directiva, etc…), decisions errònies (interferir massa en el vestuari, Piti, Patxi, etc) … però ara … ara ens afrontem a lo desconegut…. i el pitjor és que el “muerto” no dona senyals de vida.

Des del 26 de juny no es publica cap noticia a la web del club; des del 4 juliol el club no fa cap tuit. Silenci, hermetisme…i tothom esperant noticies de fitxatges quan de cop i volta via twitter, usuaris @jordimestres7 i @oriolph -cap de premsa del club-, hom veu que quelcom està passant al club. Inversors externs, capital, finançament, venda, assamblea… mentre d’altra banda es parlava de canvi de paswords etc….: i vaig pensar… ja la tenim liada a 4 dies de començar la pretemporada.

Acte seguit es veu com en Gabi Perez (Radio Trinitat Vella) en una gran feina feta al minut a minut informa sobre noms, cognoms i comença a possar els punts sobre les i. Molt bona feina Gabi!

I aqui ja estem en el Dragon Khan. Queda clar que qui paga, mana. Qui fot calers, mana. Ara. I cada un té dret a treballar amb el seu propi equip, el que cregui adient. Es ta clar. Igual de clar tenim, però que per molts o pocs diners que un tingui o es vulgui gastar ha de tractar la gent amb educació i respecte. No pot ser un cap de premsa el qual ha dedicat un munt d’hores a la UESA, sovint malpagat (en quantitat i en temps), amb mensualitats pendents, etc… “s’enteri” que passa algo perque no té acces ni al mail, ni a les xarxes socials amb els perfils del club perque algu ha canviat les claus. Mala manera de prescindir d’algú. Molt mala manera. O els nous propietaris o els antics (tan se m’enfot) li haurien d’haver dit mínim…per telefon, millor a la cara. Què us semblaria si demà arribeu a la feina i us trobeu que no podeu encendre el PC perque han canviat les claus? O no podeu obrir la porta del despatx perque han canviat les claus? Lleig. Molt lleig. I això que aqui personalitzem amb la figura del cap de premsa val per tots els treballadors del club. Sigui el cap de premsa, l’utiller, el de la bugaderia, el de la megafonia o l’entrenedor del primer equip.

Aqui hi ha molta gent que ha donat la cara pel club, gent que s’ha compromés i s’ha significat quan les coses han anat malament, han pintat bastos o es preveien temps dificils: gent de l’oficina, gent de premsa, gent d’administració, gent de manteniment, jugadors (Morales, Carroza, Azparren, Jilmar, etc….) cos tècnic (Martí i el seu equip de treball) … que ara com a mínim es mereixen sinceritat i respecte des del moment 0. I sota el meu punt de vista, el dret a seguir! Que cony!

I de cara a l’afició … millor m’ho guardo per a mi. Simplement indicaré que de la mateixa manera que sembla que hi ha hagut temps per canviar contrassenyes i algunes claus del camp … no hagues costat gens fer un breu comunicat conjunt pel sr. Camino i la ex.Sra. Alves exposant les quatre linies que avui podem llegir a la premsa. Però no… estàvem enfeinats canviant claus i a l’afició …. que la bombin!

Entenem que qui pagui faci les coses com vulgui, però educació, respecte i informació! Lamentablement, no sembla que hagueu començat de la millor manera possible. Temps d’incerteses. I al loro! Que després poder tot es maravellos, tothom segueix …. i això sembla “los mundos de yupi” però … ostia…. han entrar com un “Elefante en una cacharreria”…. i es que en la era de la informació, de facebook, de twitter, de whattsapp …. no pots retenir la informació.

càsting

Càsting de Jugadors de la UE Sant Andreu

Avui ens hem acostat al Narcís Sala per veure la primera sessió del càsting de jugadors que la UE Sant Andreu ha preparat per tal de trobar alguna possible incorporació per la temporada 2014/15. 41 jugadors provinents d’arreu s’han inscrit, i han començat il·lusionats a entrenar davant l’atenta mirada de l’entrenador del primer equip Martí Cifuentes i del president Manuel Camino.

Des de Flama i Ginesta volem donar suport a la iniciativa, i per això hem volgut preparar un petit vídeoclip amb les imatges que hem captura durant l’entrenament.

lonze_6juny2014

Jugant a ser Martí Cifuentes: a dia 7 de juny

Ja sé que és molt d’hora… i que només fa poques setmanes que va acabar la temporada, de fet per uns quants equips encara no ha acabat ja que s’estan jugant les promocions.

Però avui, el club, ha informat de sis renovacions (Manu, Azparren, Carroza, Jilmar, Víctor i Guzman) que sumades als dos jugadors que ja tenien contracte (Morales i Xavi Jiménez). I tenint en compte que encara hi ha 3 jugadors de la temporada passada que encara no sabem el seu futur (Mozó, Ibon i Ton), i de fet podem deduir que el club esta treballant molt fort per tal de aconseguir les seves renovacions. Més dos més que possibles retorns dels jugadors cedits que han fet molt bon paper a tercera (Pol i Adri Ruiz), ja podem començar a divisar com pot ser el Sant Andreu de la propera temporada.

lonze_6juny2014

Encara hi han molts dubtes, però el que sí tenim clar que la plantilla de l’any vinent serà de 22 jugadors, tal i com ens va dir Martí en l’entrevista que ens va concedir.

El que també tenim clar són els dos homes que ocuparan la porteria andreuenca: el gran capità José Miguel Morales, que amb 37 anys sembla viure la seva eterna joventut, i cada any está millor que l’anterior, i Manu Martin, 19 anys més jove que el seu company de porteria, que sembla ser un porter amb molt potencial de futur.

En defensa, els centrals sembla que són la posició més definida de la plantilla, probablement seràn Azparren, Pol, Mozó i Carroza… a falta de confirmar els retorns i les renovacions… Al laterals el tema està molt més complicat, amb les marxes dels titulars Rubén i Xapi, i el retorn al club perico d’Albarrán, l’únic lateral que seguirà serà Jilmar, un jove que tots els aficionats al futbol base andreuenc parlen meravelles.

El mig del camp, a dia d’avui està en situació de tensió, el club vol renovar a Ibon i Ton Alcover, però les negociacions estan sent dures, i costarà aconseguir que aquestes dues peces valuoses es quedin al Narcís Sala. Una de les alegries del dia ha estat saber que Guzman, un dels jugadors revelacions de la temporada, seguirà una temporada més. Xavi amb un any de contracte en vigor aportarà talent i experiència. I Víctor esperem que lligui una temporada sense lesions on demostrar allò que diuen d’ell fa anys, que és la perla del nostre planter.  A tots ells, si les renovacions son positives, se’ls haurà de sumar 3 homes més, dos jugadors de banda, i un pivot.

I al davant és on tenim més incògnites, presumptament 4 places a ocupar (si no ens equivoquem d’esquema) on només podem intuir que una d’aquestes serà per Adri Ruiz que ha aprofitat molt bé la cessió de mitja temporada per marcar 6 gols amb el Vilafranca.

Correcció: Adri Ruiz va fitxar pel Castelldefels el passat dilluns. Per tant no hi ha cap davanter confirmat a dia d’avui.

entrevistantamarti

Entrevistant Marti Cifuentes (II)

Segona part de l’entrevista que vem fer la setmana passada a Martí Cifuentes. Si en la primera part ens varem centrar en coneixer el Martí Cifuentes “pre” andreuenc, en aquesta segona part anem directes al moll de l’ós. Li preguntem a Martí per la situació que es va trobar a l’arribar, per aquests mesos de treball, per la seva relació amb alguns dels membres de la plantilla i mirem al futur: renovacions? baixes? Incorporacions? Ens confirmà que tindrem una plantilla amb 22 fitxes del primer equip juvenils a banda, li preguntem la seva opinió sobre el càsting de jugadors, la seva patida “renovació”, el pressupost que tindrem, com jugarem? Novetats tàctiques? Tindrem un 9 dels de tota la vida?

I parlem de noms i cognoms: Campos, Camino, Morales, Xapi, Ruben, Carroza, Ibon, Ernest, Pol, Jilmar, Victor, etc.. i ens indicà, en primícia, la incorporació d’un nou membre al cos tècnic.

 

Actualitat de la UE Sant Andreu. Segona Divisió B Grup III. Copa Catalunya. Copa del Rei